El que hem avançat en drets laborals (de 1936 en endavant…)

El Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT estatal ha remès un escrit al president del govern del Regne d’Espanya, al Ministre de Treball del mateix govern i al comissari europeu d’ocupació, en el qual es rebutja de forma taxativa la ja cèlebre i vergonyosa directiva que permet allargar mitjançant acords individuals “voluntaris” entre empresaris i treballadors (els quals, “com tothom sap” -sobretot els ideòlegs del neoliberalisme econòmic- tenen el mateix poder contractual i de negociació en el marc d’un mercat lliure…) la jornada laboral setmanal fins a 65 hores. El text de denúncia és acompanyat d’una còpia del conveni estatal de la construcció de l’any 1936, en el qual s’establia una jornada màxima al sector de… 36 hores. Podeu accedir a l’escrit i a l’enllaç a aquest conveni tot clicant aquí.

Avancem… cap enrere, com els crancs. I jo em pregunto, què més haurà de passar, com de lluny haurem de progressar per la senda de la precarització i fins on haurà d’arribar aquest procés de retallada de drets socials i laborals que portem dècades patint, per a que la gent digui definitivament prou i organitzem tots plegats la resposta col·lectiva que els nostres agressors (perquè cap altre adjectiu pot definir millor a aquests sicaris polítics dels interessos del capital) mereixen.

Per acabar de reblar el clau, ara venen temps de crisi, de ressaca després de la descomunal festa especulativa dels darrers temps. La bombolla ha esclatat i s’ha fet evident allò que els economistes amb seny feia temps que venien dient, que el creixement econòmic que s’estava donant a l’Estat espanyol se sostenia sobre bases febles (la dinàmica orgiàstica del totxo, principalment) que no havien de durar sempre i que comprometien el desenvolupament futur. Doncs això ha arribat i, com sempre, les conseqüències voldran que les paguem les treballadores i els treballadors… Amb més moderació salarial, amb més retallades, amb més precarietat.

I, com sempre també, caldrà plantar cara a aquestes pretensions. Ja hem fet prou pasos enrere com per fer-ne encara més.