Comunicat de Dones Llibertàries

No tinc el convenciment de què rentar la roba bruta i eixugar la merda a l’aire lliure i a la vista de tothom sigui sempre la millor política, des del punt de vista d’una organització. Tot i així, i pel que fa a la qüestió que tractarem en aquest post, com que es tracta d’un tema força greu, i ja s’ha difós públicament (el llibre de ponències del Congrés es troba a penjat a Internet, com també el Quadern de debats amb les rèpliques de les companyes Marga Roig i Empar López, el comunicat de Dones Llibertàries també, i l’afer de la ponència “antiavortista” del tal Antonio Madueño ha transcendit ja a mitjans digitals com Kaos en la red), ho esbombarem una mica més, que ja no vindrà d’aquí…

Això és per manifestar la meva adhesió personal, com a afiliat al Sindicat d’Administració Pública de Barcelona de la CGT al comunicat (i també als aclariments posteriors) emès per Dones Llibertàries sobre la “ponència Madueño”, el qual passo a reproduir, degudament traduït al català (puix l’original està redactat en la llengua de Cervantes).

Aprofito per fer una crida a totes les companyes i companys que puguin llegir això per a que demanin d’incloure l’adhesió a aquest comunicat en l’ordre del dia de les assemblees d’afiliats/des de les seves seccions sindicals, i que sol•licitin que això es porti a les assemblees plenàries dels respectius sindicats. Una agressió com a aquesta al dret de les dones a decidir i a disposar sobre el seu propi cos no es pot deixar passar així com així.

El comunicat és aquest…

Comunicat de Dones Llibertàries de Catalunya davant la ponència antiavortista inclosa en el llibre de ponències del XVI congrés de la CGT que tindrà lloc a Màlaga del 4 al 6 de juny.

Dones Llibertàries, com a ens adherit a la CGT de Catalunya, davant la ponència presentada per al congrés confederal de Màlaga per n’Antonio Madueño Aranda, del sindicat d’Administracions Públiques de Màlaga titulada “Sobre l’avortament” (pàgina 153 del llibre de ponències), MANIFESTEM QUE:

1) És un fet MOLT GREU que, en el context actual de lluita que duem a terme moltes dones contra els sectors integristes antiavortistes i l’onada reaccionària que estem vivint, s’hagi pogut acollir en el nostre sindicat una ponència amb un contingut clarament integrista, masclista i patriarcal que es troba a l’altra banda de la barricada de la nostra lluita.

2) És un fet MOLT GREU que la comissió de preparació precongressual hagi acceptat aquesta ponència.

3) És un fet MOLT GREU que el nostre sindicat menyspreï l’experiència de lluita del moviment feminista i accepti aberracions ideològiques com la que ha presentant n’Antonio Madueño. És una mostra més de la manca de sensibilitat que té el nostre sindicat respecte el tema de la dona i reforça encara més si s’escau la ponència presentada per Dones Llibertàries de Catalunya sobre un canvi RADICAL en les actituds masclistes del nostre sindicat.

4) No n’hi ha prou amb el fet que aquesta ponència no sigui aprovada en el congrés, es tracta d’un tema més profund, estructural, del masclisme de la nostra organització i un menyspreu absolut a les dones del sindicat.

Davant d’això, SOL•LICITEM:

1) Com ara ja no és possible la retirada d’aquesta ponència, demanem almenys una resolució pública de la comissió de preparació del congrés sobre l’error d’haver admès aquesta ponència.

2) Que tots els sindicats prenguin acords explícits en el punt corresponent (punt 5 de l’ordre del dia) rebutjant el contingut de la ponència i la seva inclusió en el llibre de ponències del congrés.

3) L’expulsió de n’Antonio Madueño del sindicat.

Com a dones, entenem que si no plantem cara davant les humiliacions i menyspreus que patim en el nostre propi sindicat ningú no ho farà per nosaltres. És en la lluita i en allò concret on s’han de demostrar les nostres reivindicacions, no només en papers, escrits, acords i paraules.

L’admissió d’aquesta ponència en el congrés (al marge o no de què perdi la votació) significa una DERROTA i un pas enrera en la nostra lluita com a treballadores i com a dones i ens hauria de fer reflexionar sobre el paper que estem desenvolupant a la CGT així com en la ideologia de la pròpia organització.

Dones Llibertàries de Catalunya, associació adherida a la CGT de Catalunya
16 d’abril de 2009

***

Aclariments i ampliacions de Dones Llibertàries sobre el comunicat anterior

Davant la polèmica generada arran de la ponència presentada per n’Antonio Madueño d’AP de Màlaga, els correus posteriors, enviats al grup de DDLL i les reaccions següents, comentar algunes coses que han de ser aclarides.

1) Per tots el correus rebuts -i estem segures que mostren la posició majoritària a la CGT- estem tots (totes) d’acord en què la posició d’en A. Madueño està en contradicció amb les nostres reivindicacions històriques i actuals sobre l’alliberament de la dona. Mostra d’això són aportacions com la que la Secretària de la Dona del Comitè Confederal, la companya Empar, ha fet pel Quadern de Debats. El que no podem admetre és haver d’estar sempre justificant-nos. Ja hi ha en el nostre sindicat materials molt valuosos sobre l’avortament que han de ser recuperats i difosos. No és ni efectiu ni ens fa avançar com a organització estar constantment partint de zero. Ens demanem si en altres temes sindicals passa el mateix. Potser hem d’escriure periòdicament perquè la CGT està en contra de l’acomiadament lliure? Això fa palès, com ja assenyalàvem, que sobre el tema dels drets de la dona tot és permès.

2) Davant les objeccions “que no podem fiscalitzar” les ponències presentades pels congressos i després d’haver llegit atentament el “Dictamen sobre les ponències integrades de forma definitiva en el llibre de ponències del XVI Congrés Confederal”, emès el proppassat 16 de març per la comissió organitzadora del congrés, en el qual es justifica la no admissió de determinades ponències, seguim mantenint que és MOLT GREU que l’esmentada comissió hagi publicat la ponència en qüestió.

Segons l’esmentat dictamen totes les ponències s’han analitzat sota diversos punts d’adequació a l’Ordre del Dia acordat pel Comitè Confederal. El susdit dictamen reconeixia que algunes ponències no havien estat acceptades ateses les divergències entre allò que es va difondre com a aspectes a tractar en el Congrés i allò que es manifestava en aquestes ponències; desajustos en el contingut encara que la introducció dugués un títol similar; altres havien estat descartades perquè el seu contingut era clarament diferent de les propostes dels punts de l’Ordre del Dia.

Després de llegir a consciència l’ordre del dia del Congrés, entenem que la ponència d’en A. Madueño s’hauria ubicat presumptament en el punt 5: “Propostes de CGT per a construir un model social alternatiu llibertari” i més específicament en el subpunt 5.1. “Defensa de llibertats”.

Davant d’això, la nostra pregunta és: Potser la comissió organitzadora ha considerat que la ponència d’en A. Madueño era una “proposta per a construir un model social llibertari”? Estava considerant la comissió organitzadora que l’esmentada ponència tractava concretament sobre la “defensa de la llibertat del fetus” i, per tant, podria encaixar en el punt 5.1.?

Per tant, mantenim l’exigència de rectificació de l’error de la Comissió precongressual d’admetre la ponència en qüestió i, en conseqüència, reiterem la petició de la seva exclusió per a ser presentada al Congrés, tot i que aquestes alçades ja només ens queda demanar als sindicats de la CGT que expressin de forma explícita el seu desacord amb l’esmentada ponència.

3) Per descomptat que és molt greu que s’hagi deixat passar aquesta ponència i no es reconegui, com a mínim, l’error d’haver-la publicat. S’hauria acceptat en aquest punt una ponència sobre l’acomiadament sense indemnització per la llibertat dels empresaris? És clar que no, i això no és més que una mostra del pasotisme i el menyspreu envers la defensa de les llibertats de la dona.

4) És molt greu, com també assenyalàvem, que s’hagi difós en el sindicat aquest material per a la seva lectura per part de tots els afiliats (afiliades). I podria ser més greu encara que, en un context de reacció i d’integrisme respecte a aquest tema com és l’actual, el nostre sindicat difongués una posició històrica de la dreta contra l’alliberament de la dona i actués així com a altaveu de la Conferència Episcopal.

5) Cap posició d’extrema dreta no pot tenir lloc en el nostre sindicat sota un criteri de presumptes “mètodes democràtics” o de “procediment estatutari”. Companys (companyes), si trobéssim una ponència en la qual es justifiqués que caldria matar tots els catalans i bascos, o sobre l’anul•lació de la llei del divorci, o sobre la demostració científica que la dona és inferior a l’home, sostindríem també que hem de respectar els procediments democràtics?

No podem deixar que les nostres accions les determinin els procediments “democràtics” en detriment dels continguts. On estem, en el marc de la democràcia burgesa, en la qual la suposada democràcia interna talla les ales a les lluites, o estem per una democràcia obrera en la qual aquesta es posi al servei de les lluites? La democràcia obrera és ben clar que ha d’estar al servei de les lluites i de la revolució i no pot ser d’una altra manera. La democràcia burgesa deixa parlar els feixistes, la democràcia obrera els combat (al carrer o al si de les pròpies organitzacions).

La democràcia entesa en forma de democràcia burgesa -o posicions democratistes al marge dels continguts- mostra una manca total d’esperit combatiu. Les neutralitats i manca de determinació davant temes de llibertats bàsiques no fan més que mostrar una manca d’instint de classe i de lluita.

6) Mantenim les posicions sobre l’expulsió d’en A. Madueño i això sobretot volem explicar-ho molt bé. Entenem que un sindicat com el nostre ha d’admetre a qualsevol treballador dins d’una posició de classe sense entrar ni molt menys en la seva llibertat de pensament o de sentiments. Però no estem parlant d’opinions o de creences personals, sinó de què una persona del nostre sindicat està fent CAMPANYA PÚBLICA de les posicions de l’Església. Aquesta és, per a nosaltres, la diferència. En cap moment estem qüestionant la persona d’en A. Madueño i aquesta no és la qüestió. Allò que estem qüestionant, i vet aquí l’exigència d’expulsió, és la seva militància PÚBLICA en posicions d’extrema dreta. En A. Madueño està reivindicant PÚBLICAMENT i, per tant, POLÍTICAMENT, posicions que estan en contra d’una posició històrica de la CLASSE OBRERA. Està parlant a companyes i companys de la nostra organització, a treballadores i treballadors, utilitzant el sindicat per a difondre posicions polítiques que, enlloc de DEFENSAR ELS DRETS DELS TREBALLADORS (TREBALLADORES) o “crear models socials alternatius” REPRIMEIXEN i suposen un pas enrera en el nostre alliberament com a treballadors i, en aquest cas, i especialment, com a treballadores.

Insistim: no es tracta pas d’IDEES, ni de puresa o pedigrí “anarcosindicalista” (ja s’ho farà cadascú o cadascuna amb les seves “creences”, només faltaria que reivindiquéssim ara el pensament únic!), ans de MILITÀNCIA PÚBLICA en unes idees històricament de la dreta.

7) No es tracta d’una qüestió d’opinions (“jo estic a favor de l’avortament” o “jo hi estic en contra”), no és un tema de llibertat de pensament (aquell qui creu contra aquell qui no creu) sinó que es tracta d’una BATALLA, d’una lluita: Davant la clínica en la qual ens manifestem les DDLL de Barcelona el 25 de cada mes no hi ha opinions sinó bàndols i els mossos d’esquadra contenint-nos.

En definitiva, companys (companyes), ens agradaria que les nostres posicions s’entenguessin des de la convicció d’avançar col•lectivament en el nostre sindicat.

Esperem haver aclarit un xic més la nostra posició.

I insistim: no serveix de res escriure milers i milers d’articles o dossiers si després en allò concret ens quedem callats o de braços creuats. Estem disposades a combatre de debò o a que ens silenciïn de nou “democràticament”?

Dones Llibertàries de Catalunya
4 de maig de 2009