El Constitucional fa callar en Rubalcaba

I jo me n’alegro molt. Tan constitucionalistes com són, doncs mira, aquest cop se l’han hagut de menjar amb patates. Sobretot l’inefable ministre espanyol de l’Interior, supervivent dels governs dels GAL d’en Felipe González (aka “senyor X”). Aquest cop la seva impresentable llei de partits no els ha servit per a anul·lar la dissidència política. I esperem que aquest precedent pugui canviar les coses en el futur.

La part bona de tot aquest assumpte és que a Iniciativa Internacionalista li han fet la campanya de franc amb aquest intent barroer d’anul·lar-los la candidatura. Aquests dies han tingut més espai als mitjans de comunicació convencionals del que mai haurien pogut somniar si la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i el Tribunal Suprem no s’haguessin ocupat d’ells. Poca gent (fora dels militants d’organitzacions indepes i/o d’extrema esquerra i de la gent del rotllo) s’hagués enterat que existien i que es presentaven, si no fos per aquesta palestra pública que tan gentilment els han concedit els aparells judicials de repressió política que té el govern espanyol al seu servei. Al final potser sí que els votaré. En Méndez Ferrín no s’ho mereix, però altra gent que integra la candidatura sí. I tot sigui per tocar els collons…