El sentit de la vida

Això és de The Lazarus Project, d’Aleksandar Hemon, el llibre que estic llegint aquests dies:

“Deixa’m explicar-te un acudit, va dir en Rora.
En Mujo es va llevar un dia, després d’una llarga nit bevent, i es va preguntar quin era el sentit de la vida. Va anar a treballar, però se n’adonà que això no és pas el que la vida és o hauria de ser. Decideix llegir filosofia i durant anys ho estudia tot, des dels antics grecs en endavant, però no pot trobar el sentit de la vida. Potser és la família, pensa, així que passa temps amb la seva dona, la Fata, i els nens, però no hi troba sentit, així que els deixa. Pensa, potser ajudar els altres és el sentit de la vida, així que se’n va a una escola mèdica, es gradua de manera notable, se’n va a l’Àfrica a curar la malària i a transplantar cors, però no pot descobrir el sentit de la vida. Pensa, potser és la riquesa, així que esdevé empresari, comença a fer diners en grans quantitats, milions de dòlars, compra tot el que hi ha per comprar, però la vida tampoc no va d’això. Aleshores es torna vers la pobresa i la humilitat i això, així que es desfà de tot i pidola pels carrers, però encara no pot veure què es la vida. Pensa que potser és la literatura: escriu novel·la rere novel·la, però com més n’escriu més fosc esdevé el sentit de la vida. Se’n torna vers Déu, viu la vida d’un frare mendicant, llegeix i medita sobre el Sagrat Llibre de l’Islam -encara res. Estudia la Cristiandat, després el Judaisme, després el Budisme, després tota la resta -no n’hi ha sentit de la vida. Finalment, sent a parlar d’un guru que viu dalt de les muntanyes en algun lloc a l’Est. El guru, diuen, sap quin és el sentit de la vida. Així que en Mujo se’n va cap a l’Est, viatja durant anys, recorre els camins, ascendeix la muntanya, troba les escales que duen fins el guru. Puja les escales, desenes de milers d’aquestes, gairebé mor pujant-hi. A dalt de tot hi ha milions de pelegrins, ha d’esperar mesos per arribar al guru. Finalment, és el seu torn, va a un lloc sota un gran arbre, i allà seu el guru nu, les cames creuades, els ulls tancats, meditant, perfectament plàcid -ell segur que sap el sentit de la vida. En Mujo diu: He dedicat la meva vida a descobrir el sentit de la vida i he fracassat, així que he vingut a demanar-te humilment, Oh Mestre, que em diguis el secret. El guru obre els ulls, guaita en Mujo, i tranquil·lament diu, Amic meu, la vida és un riu. En Mujo el fita durant un llarga estona, no es pot creure el que ha sentit. Què és la vida, un altre cop?, pregunta en Mujo. La vida és un riu, diu el guru. En Mujo assenteix amb el cap i diu, Tu merdós de merda, maleit estúpid tros de tifa, carallot, fill de puta, menja raves. He malgastat la meva vida i he fet tot aquest camí fins a tu per a que em diguis que la vida és un puto riu? Un riu? Te’n fots de mi? Aquesta és la puta cosa més estúpida i buida que he sentit mai. És això el que t’has passat la vida descobrint? I el guru va dir, Què? Que no és pas un riu? Estàs dient que no és un riu?”

(La traducció de l’original anglès és meva. Ignoro si existeix traducció d’aquest llibre al català o al castellà. Hemon és un jove novel·lista nascut a Bòsnia-Hercegovina i resident als Estats Units que escriu en anglès. Per estrany que pugui semblar, no és inhabitual que escriptors d’origen eslau exilats o refugiats en països de cultura anglosaxona, malgrat no tenir l’anglès com a llengua primera,  esdevinguin figures literàries en aquests països. Només cal recordar que un dels més grans novel·listes de la literatura anglesa del segle XIX, Joseph Conrad, era polonès, i que un dels més grans de la literatura nord-americana del segle XX, Vladimir Nabokov, era rus. Per si us interessa, Aleksandar Hemon té un pàgina web oficial, és aquesta. La referència del fragment traduït és: Hemon, Aleksandar. The Lazarus Project. A novel. Nova York, Riverhead Books, 2008, pàgines 78-79.)