Matèria, llum i color

Una recomanació: Si us moveu per Barcelona, fins el dia 6 de desembre podeu anar a veure al Centre Cívic de les Cotxeres de Sants, l’exposició d’homenatge a la pintora i dibuixant cortsenca Núria Baliarda “Matèria, Llum i Color 1955-2006″. No us en penedireu. Si cliqueu aquí podreu veure l’escassa informació que la web de l’Ajuntament barceloní ofereix sobre aquest acte.

La Núria ens va deixar fa pocs anys, després de lluitar durant molt de temps amb un càncer. Aquesta exposició s’havia de fer necessàriament a Sants, barri en el qual la Núria va desenvolupar durant anys la seva vessant professional de pedagoga artística, tant als Taller Manyaga com al Centre Cívic, i en el qual molta gent la troba a faltar.

A la web de la Galeria Poulart de Sant Cugat del Vallès podeu veure imatges d’algunes de les obres de la Núria, que van formar part d’una exposició col·lectiva que s’hi va fer el nadal de l’any 2006.

Tanco el post amb unes paraules seves, incloses en el díptic que la gent de les Cotxeres ha fet per l’exposició:

“Cada Força desenvolupa una Forma. Cada element de la Naturalesa una textura i un moviment. El Mar i el Vent han modelat el vaixell. El Foc i la Terra el Moviment vertical de la columna de l’Home”.

Edward Lear

No us heu vist mai en la situació d’haver de perdre temps i més temps per Internet cercant imatges de domini públic o amb alguna mena de llicència lliure (Creative Commons, etc) per a alguna pàgina web que esteu fent? A mi sí que m’ha passat i unes setmanes enrere vaig aconseguir trobar, finalment una autèntica joia: els dibuixos d’Edward Lear.

Edward Lear va ser un poeta i escriptor satíric anglès del segle XIX i, a més, il·lustrador, conegut sobretot per la seva sèrie de llibres “sense sentit” per a nens (sobretot pel primer de la sèrie, “A Book of Nonsense”). Les seves il·lustracions tenen un cert aire oníric i naïf, i apleguen el millor de la tradició humorística anglesa. I el més important de tot, es poden fer servir lliurement i sense restriccions en una pàgina web perquè són de domini públic, no estan subjectes a drets d’autor. Resulta que originalment aquestes obres es van publicar de forma anònima, cosa que -pel que es veu- era habitual en la literatura infantil anglesa de l’època. Podeu trobar il·lustracions de Lear per descarregar a moltes pàgines, però jo us en recomano aquesta.

Com dirien Marx i Engels: Webmasters de tots els països, aprofiteu-ho!