Crec que ja en alguna ocasió he explicat en aquest bloc que jo treballo en una administració pública, no pas petita, que es gasta un munt de diners en llicències de programari: Windows (XP), MS Office, Dreamweaver, SPSS, Oracle, SAP, McAffee Antivirus, etcètera, etc… A mi, sincerament, em desespera aquest malbaratament de recursos públics havent-hi disponibles alternatives de sistemes operatius i de programari lliures, gratuïtes, tècnicament superiors i molt més segures. Per tant, més eficients en tots els sentits. I em desespera més que em considerin un marciano quan parlo d’aquests temes amb gent de la casa, fins i tot amb gent que figura que entén d’informàtica i d’administració de xarxes. No m’estranya que després ens veiem immersos en la crisi econòmica en què ens veiem, amb un model de creixement com el que hem tingut les darreres dècades en aquest país, basat en l’especulació, en el totxo, en els salaris baixos i en la sobreexplotació de la mà d’obra estrangera, en les indústries transnacionals que es deslocalitzen i marxen quan els interessa; a la cua d’Europa en desenvolupament tecnològic i amb uns nivells mitjans de coneixements informàtics no ja entre el conjunt de la població, sinó entre el personal tècnic i professional, que és de puta pena (si per coneixements informàtics cal entendre alguna cosa més que fer presentacions en PowerPoint i saber-se manegar amb els programes de la suite ofimàtica de Microsoft). I així anem fent, considerant normal que els ordinadors es pengin de tant en tant sense cap motiu aparent (perquè el fet que els ordinadors es pengin és quelcom natural, com que el sol surti cada dia), que en una xarxa com la nostra entrin desenes i desenes de correus d’spam i phishing cada dia, i que per fer qualsevol cosa que requereixi uns mínims coneixements calgui contractar consultors externs…
Però no, el que és marciano és que hi hagi administracions que restin en la inòpia més absoluta i visquin d’aquesta manera a esquenes dels desenvolupaments en aquest camp. La prova és que, tot i que els avenços són tímids, n’hi ha que no ho fan (els governs autonòmics d’Extremadura, Andalusia, el País Valencià -que pot presumir que el seu sistema eductiu públic s’ha estalviat 22 milions d’euros en llicències de programari gràcies a la seva pròpia distribució de Linux- i també el nostre, principalment en el camp de l’ensenyament, però també en la de la promoció; o administracions locals de segon nivell com la Diputació de Tarragona, que també hi posen fil a l’agulla en la mesura de les seves possibilitats…). Per trobar exemples d’avenços menys tímids hem d’anar, però, Pirineus enllà. A banda de ser desitjable, per molts motius, és concebible una administració pública -i una administració gran amb milers o desenes de milers de funcionaris- els sistemes informàtics de la qual funcionin amb programari lliure? Vull dir a nivell de terminals d’usuari, no de servidors, que sí que és quelcom més usual, com és ben sabut (aquí ni Microsoft ni ningú tenen res a rascar). Bé, doncs sí. Perquè si és concebible en el sector privat (i hi ha empreses, i grans empreses transnacionals, que funcionen amb xarxes Linux) no té perquè no ser-ho en el sector públic. Amb més raó hauria de ser-ho, de fet. Perquè això ja és una realitat o està en procés de ser-ho a l’altra banda de l’Atlàntic i a l’Àsia (Brasil o la Xina -un país, d’altra banda, gens modèl·lic en tants aspectes-, per exemple), i es troba a prop d’esdevenir realitat també en administracions europees com l’Ajuntament de Munic. La capital de Baviera porta anys desenvolupant un projecte de migració per a que les màquines dels seus empleats públics (i no parlem d’una ni de dues, sinó de 14.000 màquines) funcionin amb una distribució pròpia de GNU/Linux basada en Debian. Un projecte dins del qual es preveu fer servir programes de virtualització (en aquest cas amb VMWare, que és software propietari, tot i que es podria haver optat també per la versió open source de Virtualbox), en aquells pocs casos en el que els tècnics municipals requereixin algun tipus de programari privatiu que no disposi d’una alternativa lliure. Virtualització, i no convivència de dos sistemes operatius amb dual boot, possibilitat que els impulsors del projecte descartaren de bon principi: una migració s’ha de fer amb tots els ets i uts. Val a dir que aquesta solució es considera transicional, i no pot sinó ser així perquè, realment, els camps professionals en els quals no es disposa de programes de codi obert amb unes funcionalitats anàlogues o superiors a la dels programes privatius és cada cop més reduït (dos exemples: cada cop hi ha més programes de CAD/AUTOCAD per fer correr en Linux, i des de l’any passat ja hi ha una versió de SPSS per Linux -encara que no és gratuïta-, de fet, molt abans ja hi havia un clon lliure d’aquest programa -el PSPP del Projecte GNU-, tot i que sense interfície gràfica).
I aquí continuem en la inòpia. Jo he adoptat una solució individual a la muniquesa, però a l’inrevès, virtualitzant Ubuntu (amb Xfce i Fluxbox com a entorns d’escriptori) al XP de la feina amb el Virtualbox. Això gràcies a que tinc el petit privilegi de ser administrador de la meva màquina, cosa que no passa amb la majoria. No m’estranyaria gens que el dia que ho descobreixin els informàtics de la casa em muntin un bon pollastre (i el més patètic serà que me’l muntaran per ignorància, tot creient que en això hi ha quelcom de perillós o d’il·legal… quan en canvi -n’estic segur- farien la vista grossa si trobessin alguna màquina amb algun programa privatiu piratejat i crackejat, perquè ho considerarien normal…) Amb aquests bous hem de llaurar.
