Que ens rescatin a nosaltres
Llegit al web de contrainformació Enfocant.net:
“…si ens mirem el vocabulari emprat de manera oficial per descriure aquesta operació de rescat, ens trobem mots com “destinar”, “avalar”, “injectar”. Termes prou ambigus per no haver d’aclarir si aquests diners (que no sabem si “ja hi eren” o es “creen” sobre la marxa) els bancs els rebran com a préstec o com a regal. És a dir, els bancs han de tornar algun dia aquests diners als Estats? Perquè si no s’han de tornar, aleshores és un regal. Si els diners del rescat “ja hi eren” aleshores resulta que estan regalant diners públics, diners de tots, als bancs per a continuar amb els seus negocis privats. O sigui, que jo del meu salari estic pagant una hipoteca al banc, i dels meus impostos, estic regalant diners a aquest mateix banc perquè pugui continuar existint! Però si els diners del rescat “es creen” ara nous, perquè els Estats no donen aquests diners directament als ciutadans i que aquests puguin liquidar els seus deutes amb els bancs? Tot plegat, n’hi ha per pensar-hi.” (Els subratllats són meus).
Per pensar-hi, i per posar el crit al cel…