L’edició barcelonina d’“El Punt” reprodueix avui una entrevista al president de la Diputació de Tarragona, el convergent Josep Poblet, que ja havia estat publicada dies enrere en l’edició pel Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre d’aquest mateix diari. En aquesta, l’insigne polític es manifesta clarament partidari de la integració del Baix Penedès en una eventual futura Vegueria del Camp de Tarragona, a partir dels arguments següents, que tot seguit voldria comentar:
-Com encaixa el futur de la Diputació en una Catalunya dividida en vegueries?
-«La Diputació de Tarragona, conscient de cap a on van els camins de la ordenació territorial futura definits per l’Estatut, ha pres la iniciativa amb una decisió històrica: crear unes dependències a Tortosa i un registre per a les Terres de l’Ebre. No tenim cap recança en dibuixar el futur i tant amb aquesta acció política com amb la creació de les dues vicepresidències queda clarament visualitzat que la Diputació prepara i dibuixa aquest futur. Pel que fa al Baix Penedès, el Conseller de Governació i Administracions Públiques ha deixat clar que hi haurà un àmbit funcional del Penedès pel que fa a l’urbanisme, però no parla d’organització territorial. Per tant el Baix Penedès forma part del Camp de Tarragona claríssimament i aquest dibuix no és controvertit. Quan lleis de rang superior ho permetin es dissoldran les províncies per donar pas a les vegueries. Però mentre això no sigui així cal buscar fórmules, o bé de coexistència o que no pertorbin l’organització de la demarcació tal com avui està concebuda.»
-Crear un àmbit funcional urbanístic al Penedès no és una fórmula rara per no trencar el consens dins el tripartit sense tancar la porta a una futura vegueria?
-«Com a president de la Diputació de Tarragona, com a admirador i apassionat que sóc del Penedès en la seva mes àmplia concepció dic que el Baix Penedès és una comarca del Camp de Tarragona. Per història, per tradició, per parla, per costums, per cultura, per gastronomia, per mil coses… Crec que seria un gravíssim error que el Baix Penedès es vinculés territorialment a altres àmbits organitzatius territorials. El Penedès té un pes al Camp de Tarragona insubstituïble i necessita del Camp com el Camp necessita del Penedès tal com està configurat avui. I això ho lliga la història i els anys. Donem temps al temps, resolem les coses des de l’òptica del territori tal com el tenim, dialoguem i busquem les necessàries complementacions. Però seria un gran error per part de tots que el Baix Penedès es desvinculés d’una dinàmica territorial que és la de Camp de Tarragona.»
Anem a pams, i mirem de veure quina mena de mercaderia se’ns està intentant vendre enmig d’aquest totum revolutum. Per a fer-ho, hauríem de deixar clares un seguit de coses:
1. Els “camins de l’ordenació territorial”, com el futur, no estan pas escrits ni molt menys definits en l’Estatut. L’únic que postul·la l’Estatut (i ja veurem què en queda quan passi pel ribot del Tribunal Constitucional espanyol, que no se si és el segon, el tercer o el quart… ja he perdut el compte), és que es crearan unes noves entitats político-administratives de base territorial, que tindran funcions de coordinació supracomarcal que no es defineixen, i que rebran el nom de “Vegueries” (fet que suposa la recuperació d’un nom històric, de llarga tradició a Catalunya). En realitat, no diu ni quantes, ni quines, ni què faran. Tot això ho deixa per a posterior desenvolupament legislatiu, és a dir, i en tot cas, per a camins ja “extraestatutaris”. L’únic que deixa clar l’Estatutet de la Moncloa és que els futurs Consells de Vegueria substituiran les actuals Diputacions provincials. És normal, doncs, que aquestes vagin preparant el trànsit. Al capdavall, seran uns quants milers de funcionaris que hauran de resituar-se i trobar el seu nou lloc sota el sol.
2. A dia d’avui, i ja des de fa força temps, es postul·la des d’alguns sectors polítics que el mapa de les futures Vegueries ha de correspondre’s amb els actuals 7 àmbits definits en el Pla Territorial de Catalunya. Si això es fes així, l’actual província de Barcelona desapareixeria per a donar pas a dues vegueries: l’Àmbit Metropolità (seguint la denominació del Pla) i les Comarques Centrals, que també inclourien la comarca lleidatana del Solsonès. D’altra banda, l’actual província de Tarragona desapareixeria per a donar lloc a les Vegueries de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona. Amb aquest mapa el Penedès quedaria, com avui, dividit, i el seu territori històric repartit entre les Vegueries corresponents als actuals Àmbit Metropolità (Alt Penedès i Garraf), Comarques Centrals (sud de l’Anoia) i Camp de Tarragona (Baix Penedès).
3. Això, però, tot i que es dóna per descomptat i es postul·la ja com a fet consumat, només és una proposta defensada, insisteixo, per determinats sectors polítics (això sí, amb molt poder), atès que les Vegueries encara no existeixen i tot plegat està per legislar. El problema rau en què aquests sectors polítics treballen ja des de fa temps des de les institucions que controlen per a prefigurar un disseny territorial que sigui aquest i no un altre (i això afecta a la distribució de les delegacions de la Generalitat al territori, al disseny de les infraestructures, i a la distribució de tot un llarg llistat de serveis públics per tota la geografia catalana, per exemple). A més, ho fan tot fent cas omís del mandat parlamentari, aprovat per majoria, de constituir un nou àmbit de planificació, el vuitè, que aplegui el Baix, l’Alt Penedès, el Garraf i els municipis de l’Anoia que ho desitgin.
4. En allò que afecta el Penedès, els sectors polítics que defensen l’ordenació suara esmentada són bàsicament el PSC a Barcelona i a Tarragona, i CiU a Tarragona. Les raons les hem de cercar més, probablement, en qüestions de caràcter político-partidista i també econòmic que no pas de racionalitat territorial, tot i que es digui el contrari. M’explico, i miro de posar alguns exemples (no són els únics que es poden triar, però crec que aquests no són pas trivials): les futures Vegueries poden esdevenir (i esdevindran segurament) circumscripcions electorals el dia que finalment s’aprovi la llei electoral pròpia de Catalunya. Essent així, és fàcil d’entendre que el PSC vulgui retenir el graner de vots del Garraf, o de la capital de l’Alt Penedès (Vilafranca) dins de la circumscripció que decidirà la majoria de diputats al Parlament, la Metropolitana. D’altra banda, i pel que fa a interessos econòmics, és ben fàcil imaginar que la integració del Baix Penedès a una eventual Vegueria penedesenca dificultaria enormement la continuïtat d’una estratègia de desenvolupament turístic (i urbanístic) al litoral tarragoní fonamentada en la promoció de la marca “Costa Daurada” i al voltant de la qual hi ha molts interessos (alguns dels quals bastant inconfessables). També privaria al futur Consell de Vegueria del Camp de Tarragona, si aquest ens continués gestionant, com fa ara la Diputació, el cobrament dels tributs municipals de la majoria dels seus Ajuntaments (i cobrant per fer-los aquest servei), d’una important font d’ingressos derivada dels IBI i la resta de taxes que paguen les urbanitzacions de segones residències per pixapins de Barcelona de Cunit, Segur, Calafell, Sant Salvador, Coma-ruga… I diria que no parlem pas de pocs diners.
Ara anem ja amb els sofismes del senyor Poblet. Per fer-ho aclarirem que:
5. El “Camp de Tarragona” és el que els geògrafs anomenen una “regió natural”. Tot i que els límits d’aquesta són imprecisos i depenen dels criteris que s’adopti, podem considerar que es troba conformada, en sentit restringit, per les comarques del Tarragonès (incloent-hi la subcomarca del Baix Gaià), l’Alt Camp i el Baix Camp, és a dir pels territoris de l’eix Valls-Reus-Tarragona. En sentit ampli, podem afegir-hi les comarques de la Conca de Barberà i del Priorat.
6. El “Camp de Tarragona” no és l’actual província de Tarragona. Aquesta és una divisió político-administrativa i no pas una regió natural i, de fet, acull comarques que pertanyen a regions diverses, puix la divisió provincial és va fer en el seu dia en base a criteris més polítics que no pas geogràfics. El “Camp de Tarragona” tampoc no és l’eventual futura “Vegueria del Camp de Tarragona”, malgrat la coincidència de nom, atès que aquesta no existeix i, per tant, no sabem quin territori li és (li serà, de fet) propi. Aquestes afirmacions poden semblar autoevidents, però crec que és important remarcar-les i després es veurà per què.
8. El “Penedès” és també una regió natural. Tot i que els límits també són imprecisos, i que sovint s’ha definit de forma impressionista com el tros de terra que va “del Pont del Diable [Martorell] fins a l’Arc de Barà [Roda de Barà]“, convindrem que aquesta regió es troba constituïda per les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf (també anomenat “Penedès marítim” o “Marina del Penedès”) i l’àrea sud de l’actual comarca de l’Anoia.
Essent les coses així :
És un absurd afirmar que “el Baix Penedès és una comarca del Camp de Tarragona”, puix no ho ha estat mai si per “Camp de Tarragona” es vol donar a entendre la regió natural, i no ho és si l’expressió es fa servir per a denominar la futura Vegueria, atès que aquesta no existeix encara i, per tant, a dia d’avui cap comarca no hi pertany (ni tan sols les del “Camp de Tarragona” en el sentit definit al punt 5). Com que la nostra comarca mai no ha format part del Camp, també és un absurd dir que “seria un gran error que el Baix Penedès es desvinculés del Camp de Tarragona”, puix difícilment hom pot desvincular-se d’alguna cosa a la qual no hi pertany. El Baix Penedès sí és -per designis que van més enllà de la voluntat de la gent del Penedès i del Camp- una comarca de l’actual província de Tarragona, aquí i ara. I s’hi desvincularà necessàriament perquè aquesta província deixarà d’existir, com totes les del Principat. El que passarà a ser aleshores -en termes de divisió administrativa- ja ho veurem. I si és un “error” ho serà, però caldrà veure per a qui i des de quin punt de vista. En qualsevol cas, sempre és millor equivocar-se per un mateix que no plegar-se a les decisions que es prenen des d’un despatx a Barcelona i/o a Tarragona. Al Baix Penedès, per tant, reclamem el dret a “errar”, és a dir, a decidir per nosaltres mateixos.
Del que s’ha dit fins ara es deriva de forma clara que és un absurd defensar aquesta presumpta pertenència a una regió natural a la qual no es pertany (tot volent significar i derivar, en realitat, una futura pertenència a una Vegueria que no existeix i a la qual la comarca implicada no vol pertànyer) apel·lant a la història, la tradició, els costums, la cultura, la gastronomia i “mil coses”. I especialment patètic resulta que es recorri a elements com aquests per a legitimar el mapa d’una futura divisió político-administrativa, només esmentant-los, però sense justificar-los en absolut. Pel que fa a la història, per exemple, podríem prendre en consideració la toponímia, és a dir, la manera d’anomenar els llocs que les generacions que ens precediren ens han llegat. És, sens dubte, un dels patrimonis històrico-culturals dels pobles més menystinguts i poc valorats (sinó fos així no s’hagués permès mai que avui existissin a la costa tarragonina nuclis de població nous, com ara “Miami Platja” que enlloc de dur noms que facin referència a la geografia que ocupen, n’ostenten d’altres que se’ls acudiren als respectius promotors immobiliaris mentre cagaven al vàter…). I, malgrat tot, no és pas un patrimoni dels menys valuosos, tot i ser immaterial. Entre d’altres coses, els topònims ens aporten informació sobre les identitats territorials, tal com s’han configurat al llarg dels segles, i cal tenir-los en compte quan s’està parlant d’aquestes coses. Interroguem els topònims i què passa? Doncs que aquests ens diuen que Llorenç del Penedès no pertany al Camp i que la Selva del Camp, ves per on, no pertany al Penedès. Els mots existexen perquè les persones tenen la necessitat de posar noms a les coses i, evidentment, dues denominacions geogràfiques diferents existeixen per la necessitat de donar nom a dos indrets que no són un i el mateix.
Aviam, no es pot pas negar que el Camp i el Penedès comparteixen un seguit de tradicions i trets culturals comuns, com és habitual entre els territoris veïns. Però voler inferir a partir d’aquí que el Baix Penedès ha de pertànyer a la Vegueria del Camp, és -si més no- arriscat en termes lògics. Ve a ser com dir que “com que al Baix Penedès mengen calçots…” És clar, també mengem xató, el qual -fins on jo tinc coneixement- és una menja típicament penedesenca, i això justificaria, amb el mateix raonament estúpid, la pertenència de la comarca a la Vegueria del Penedès. O bé “com que al Baix Penedès també fan castells, i també hi ha colles de diables…” Doncs sí, el Penedès (no només el Baix) i el Camp tenim un pòsit de cultura popular comuna, el de la Catalunya Nova entre el Llobregat i l’Ebre. I què? Tanmateix, puix que la majoria d’aquestes tradicions són històricament recents i estan en continua expansió i reinvenció, jo aniria amb compte a fer-les servir com a argument, perquè sinó el senyor Poblet es trobarà que haurà de reivindicar pel Camp places castelleres un xic allunyades com Terrassa o Mataró. (D’altra banda, no se’n coneix cap vila o poble de la Conca que tingui colla… o sí?) I què dir de “la parla”? A banda que ignorava que la dialectologia sigui un dels criteris implicats en aquest assumpte, sincerament, no arribo a capir com es pot sostenir que la llengua d’un arbocenc o d’un vendrellenc tenen més trets en comú amb la d’un reusenc que amb la d’un vilafranquí o un ribetà. En qualsevol cas, esperarem que el senyor Poblet ens aporti algun estudi rigorós sobre el tema…
Segons el senyor Poblet, el Penedès (i entenc que es refereix al Baix Penedès) té un pes al Camp “insubstituïble”. Atès que a la nostra comarca no hi ha petroli, ni cap altre recurs natural explotable per l’estil (tenim vinyes i oliveres, això sí…), o molt m’equivoco o aquesta afirmació -no argumentada- té bastant a veure amb les raons econòmiques que vaig esmentar en el punt 4. Finalment, el senyor Poblet diu que “el Camp necessita del Penedès tal i com està configurat avui”. Atès que avui el Penedès no està configurat, és a dir, articulat político-administrativament, com a realitat unitària, de cap manera, sinó que es troba dividit entre dues províncies, entenc que el senyor Poblet afirma que ja li està bé que això sigui així, i que la futura Vegueria del Camp de Tarragona necessita que la divisió persisteixi. Que ve a ser el mateix que dir: jo vull ser, i per ser necessito que tu no existeixis. Fantàstic. Sort que ens ho diu des de l’”admiració”. Doncs res, ni parlar-ne. Les coses clares: ni Barcelona, ni Tarragona… Vegueria Penedès!
(Ah, i això sí, tan amics i tan bons veïns com sempre, que una cosa no treu l’altra, però cadascun decidint sobre les coses de casa seva, i entre tots sobre les de tots… Així hauria de ser).
