Criminalitzant

Llegeixo a Kaosenlared.net que l’organització unionista Ciutadans està molt preocupada per la música i les lletres d’en Cesk Freixas, fins al punt que, segons es diu en aquest web, l’esmentat partit “ha demanat avui a l’Ajuntament de Figueres a través d’un comunicat que no inviti el músic … a actuar al Festival Acústica, que es farà a finals de mes”. Entre d’altres “motius” per a justificar aquesta sol·licitud al·leguen el fet que el cantautor penedesenc “militi en organitzacions independentistes radicals sorgides de la dissolució de Terra Lliure i que durant les eleccions europees col·laborés amb la candidatura Iniciativa Internacionalista, llista que primerament fou impugnada pel govern espanyol però permesa a última hora” (“permesa”, per cert, ni més ni menys que pel Tribunal Constitucional espanyol, cosa que als molt constitucionalistes senyors de Ciutadans sembla que els resulta més aviat indiferent o, en qualsevol cas, d’inferior qualitat que la prèvia “impugnació” governamental). Per acabar-ho d’adobar, acusen les lletres de les seves cançons de “promoure l’odi i la violència” (comproveu-ho vosaltres mateixos escoltant les cançons de la seva pàgina a  Myspace, ja veureu com us entren unes ganes irreprimibles de començar a trencar coses). Només els falta suggerir que  l’actuació prevista d’en Cesk sigui substituïda per la de Melendi, Amaral o qualsevol altra starlet del pop espanyol…

Bromes a banda, la cosa és greu, perquè estem davant d’una nova (i lamentable) campanya de criminalització contra un treballador de la cultura, en aquest cas un músic, a causa de la seva militància política -com gairebé sempre,  independentista (en Cesk Freixas és militant d’Endavant-OSAN, fet del qual -evidentment- no s’ha d’amagar ni tampoc avergonyir, només faltaria!). Coneixia casos anteriors i similars de persecució, que han afectat (afecten)  a músics bascos (Fermín Muguruza, Soziedad Alkoholika, i altres bandes “sospechosamente pro-etarras”, com se les titlla en les webs de diverses organitzacions de l’extrema dreta espanyola), però no en coneixia cap encara a ca nostra. Em sembla bastant patètic tot plegat, però la veritat és que no em sorprèn gens, és “l’estil Ciutadans” (organització, per cert, que es postul·la a la seva web com “l’únic centre-esquerra no nacionalista”… com si l’espanyolisme fos una ideologia a-nacional, oi?)

Avui estic cansat i no tinc gaire cosa més a dir sobre aquest assumpte… a banda de desitjar a la gent de Figueres que gaudeixin del concert d’en Cesk. Jo me’n vaig a escoltar una de les cançons del seu últim disc, que tant m’inciten a odiar i a cometre actes violents (com ara aquesta), apa!

Saura, ets patètic

Potser m’equivoco, perquè jo no hi era, i només sé el que he vist per la tele i a Internet, però em fa la impressió que el que va passar a Barna a mitjans de setmana, amb el desallotjament de la tancada d’estudiants a la Central, i la posterior razzia dels Mossos pel centre de la ciutat repartint bastonades a tot allò que es bellugava, no s’havia vist ni a l’època de la Valdecasas… i mira que n’havíem vist de grosses! Ja només em falta mirar a veure si el carallot del Joan Barril, l’intel·lectual orgànic del tripartit, escriu algun article en el diari del règim (“El Periódico de Catalunya”), tot lloant -com acostuma- a la “policia democràtica de la qual ens hem dotat”. Ves si hem sortit guanyant amb aquesta “democratització” policial… Lamentable, per cert, el tractament que s’està donant des del susdit pamflet filosociata a l’oposició estudiantil contra el pla Bolonya, que no fa més que recórrer als tòpics habituals (sí, “violents”… què sinó?) davant de qualsevol moviment social d’envergadura que ultrapassa els seus esquemes institucionals de participació i d’acció col·lectiva. Molts interessos n’hi ha d’haver en això de Bolonya, com per a que es dediquin tants esforços, dia sí i dia també, en criminalitzar els i les estudiants en lluita, en minimitzar el seu suport social i la força de la seva presència al carrer.

I, com sempre en els últims temps, en tot allò relacionat amb la repressió dels moviments socials, el gran factòtum de “l’esquerra transformadora”, aquella que reprimeix “per sistema” i “de debò”, aquella que vota sí a l’Estatut perquè és “ecologista”, aquella que, en fí… és que em falten les paraules i em sobra la mala bava per a definir aquesta colla d’hipòcrites i oportunistes d’ICV (i els seus socis d’EUiA)…!!! Aquesta “esquerra” de poltrona i cotxe oficial que no té vergonya ni n’ha tinguda mai. Què hi pot haver de més patètic que veure el camarada Joan Saura en roda de premsa, desviant l’atenció sobre la seva responsabilitat política en els fets de dimecres passat, fent una tombarella en l’aire i passant a parlar del finançament, i de com de durs s’estan posant negociant amb Madrid…? Demanaré un informe i ja em pronunciaré, va dir. És per riure…

Bé, de fet, pensant-hi, resulta que hi ha coses encara (encara!) més patètiques… Com ara l’Oriol Pujol, l’Artur Mas i l’Alícia Sánchez-Camacho dient que ICV no pot gestionar les competències d’Interior perquè és com “posar la guineu a cuidar les gallines”  i que el conseller Saura (aquest “radical”) és un tou que no defensa amb prou vehemència el cos dels Mossos d’Esquadra ni les seves actuacions… Vaja, que si fos per ells, encara n’hi hauria hagut més pals, més detencions, més ferits, més contusionats, més violència, una intervenció de restabliment del (seu) ordre més contundent. Uf… Realment, devem tenir la classe política que ens mereixem. Si és així, l’hem hagut de fer ben grossa en anteriors reencarnacions, perquè tanta mediocritat i neciesa junta és impossible de suportar.

Defensar la llengua no és cap delicte

La gent de Gzvideos està difonent al seu web una crònica filmada dels fets esdevinguts el proppassat dia 8 de febrer a Santiago de Compostel·la arran de la convocatòria de la plataforma espanyolista “Galicia bilingüe” (sic). La intenció és contrarestar el vergonyós tractament mediàtic dels fets, atès que la majoria dels mitjans de comunicació van encarregar-se de servir a l’opinió pública l’esquema interpretatiu típic: uns perillosos independentistes filoabertzales i proetarres van intentar agredir de forma violenta una pacífica i constitucionalista manifestació (tot i que provocació, seria un mot més ajustat a les característiques de l’acte) de ciutadans honorables, tot enfrontant-se a la policia, que va haver de fer ús de la força per a contenir-los. El vídeo deixa bastant clar que la cosa no va anar ben bé així. Entre d’altres coses, podreu veure com els antidisturbis agredeixen de forma gratuïta militants del moviment per la llengua i de l’organització política Nós-UP, mentre els “pacífics” manifestants de GB (molts dels quals, en realitat, eren militants d’organitzacions d’extrema dreta com la Falange Auténtica que van arribar en desenes d’autocars el mateix dia des de diferents punts del Regne d’Espanya) els aplaudeixen i enardeixen tot cridant “¡leña, leña!”, “¡dadle, dadle! ¡de puta madre!”, o bé “¡que lo maten!”, entre d’altres perles. La filmació deixa ben clar també qui sembla tenir dret a manifestar-se, a parer de la policia “nacional”, i qui no en sembla tenir, als carrers de la capital de Galícia.

La “batalla”, per cert, va finalitzar amb 10 manifestants galleguistes detinguts el mateix dia a Santiago (alguns d’ells pel fet d’anar disfressats de vaca, una indumentària clarament “terrorista”, pel que es veu), i un altre més el dia següent a Ourense. Als dies posteriors un dirigent del PP gallec, amb la seva estratègia de criminalització característica, va abonar la tesi de la “batasunització” dels moviments populars tot titllant, concretament, el Centre Social O Pichel de Santiago de local “paraterrorista” en el qual “es preparen còctels molotov”. El col·lectiu A Gentalha do Pichel ja ha anunciat que inciarà accions civils i penals per aquestes declaracions.

El dia 8 de febrer els companys i companyes compostel·lanes i d’arreu del país ens van donar un exemple de dignitat… Galiza nom se rende!

Solidaritat amb en David Sànchez

En David Sànchez és un activista vilafranquí vinculat a l’associació cultural la Fornal, que s’ha trobat aquesta setmana amb un desagradable regal de Reis: Una ordre d’empresonament emesa per un jutjat penal de Barcelona, en execució d’una sentència per uns fets esdevinguts en un acte antifeixista celebrat al barri de Sants de Barcelona el 12 d’octubre de l’any 1998 (és a dir: fa més de 10 anys!). La sentència és d’un any i sis mesos de presó, i el jutjat n’ha ordenat l’internament perquè en David té antecedents penals com a insubmís. Es tracta d’un cas especialment aberrant de repressió judicial de la disidència política, i cal la solidaritat urgent de tothom. Podeu ampliar aquesta informació a l’edició digital d’El Punt, i també al web de la campanya que ha endegat l’organització antirepressiva Alerta Solidària per donar suport al company vilafranquí, en la qual hi trobareu el calendari de concentracions i d’actes de protesta convocats pels propers dies: Demà mateix hi haurà una concentració davant els jutjats de Barcelona (11.30h) i al vespre una manifestació a la capital altpenedesenca (20.00h). No hi falteu!

Terrorismes

Llegit ahir a “Público” (tradueixo de l’original castellà):

“Al president de Colòmbia, Álvaro Uribe, comencen a passar-li factura els abusos del seu mandat. A l’escàndol desfermat fa dues setmanes per un multimilionari frau financer organitzat en les fosques canonades de l’Estat, ara s’hi afegeix la filtració que l’Exèrcit ha practicat des de 2002 centenars d’execucions extrajudicials de civils, que a més han estat finançades amb fons de la cooperació internacional.

El detonant d’aquesta eliminació sistemàtica va ser la posta en marxa de sucoses recompenses governamentals per a aquells militars que demostressin haver abatut guerrillers en combat.

El tripijoc que comença a conèixer-se ara és que milers de morts que apareixien com a enemics abatuts eren, en realitat, camperols segrestats als quals vestien amb uniformes de les FARC abans d’executar-los a sang freda.

Organitzacions civils calculen que el nombre de víctimes supera les 2.100, gairebé tantes com les causades en mig segle per ETA i l’IRA junts”.

Sense comentaris.

Democràcia

Potser aquest post serà una mica passat de voltes, però ho sento, estic emprenyat, i de vegades és bo exterioritzar allò que a un li va rebotant pel cap, de neurona en neurona…
Em meravella enormement que a aquestes alçades de la pel·lícula encara hi hagi gent que es pensi que el Regne d’Espanya és un Estat democràtic i de dret. No hi ha més cec que aquell qui no vol veure. Un règim, com és l’espanyol postfranquista, que nega els drets col·lectius dels pobles, que fomenta la tortura en el marc de la legislació antiterrorista, tot emparant no els torturats, sinó els torturadors, un Estat on hi ha presos polítics i presos de consciència, que practica una política selectiva de dispersió penitenciària manifestament il·legal des del punt de vista del dret internacional i del seu mateix ordenament jurídic, que persegueix políticament, policial i judicial els moviments socials i la dissidència política, que il·legalitza o suspèn l’activitat (també selectivament) de partits i agrupacions d’electors, tot empresonant els seus dirigents i militants, que manté tribunals d’excepció com l’antic TOP, els jutges del qual engarjolen alcaldes democràticament elegits perquè voten en contra d’una moció presentada per l’oposició… Un Estat i un règim que envia a la presó a un noi de Terrassa sense que hi hagi proves fefaents de què hagi comès cap delicte, simplement pel fet de ser una persona activa en el teixit associatiu alternatiu de la seva ciutat… Digueu, un Estat i un règim així què tenen de democràtic? Hi ha algú que tingui una resposta raonable a aquesta pregunta?
Bé, tot això era per dir el següent: Franki, et volem a casa ja!