Comunicat de Dones Llibertàries

No tinc el convenciment de què rentar la roba bruta i eixugar la merda a l’aire lliure i a la vista de tothom sigui sempre la millor política, des del punt de vista d’una organització. Tot i així, i pel que fa a la qüestió que tractarem en aquest post, com que es tracta d’un tema força greu, i ja s’ha difós públicament (el llibre de ponències del Congrés es troba a penjat a Internet, com també el Quadern de debats amb les rèpliques de les companyes Marga Roig i Empar López, el comunicat de Dones Llibertàries també, i l’afer de la ponència “antiavortista” del tal Antonio Madueño ha transcendit ja a mitjans digitals com Kaos en la red), ho esbombarem una mica més, que ja no vindrà d’aquí…

Això és per manifestar la meva adhesió personal, com a afiliat al Sindicat d’Administració Pública de Barcelona de la CGT al comunicat (i també als aclariments posteriors) emès per Dones Llibertàries sobre la “ponència Madueño”, el qual passo a reproduir, degudament traduït al català (puix l’original està redactat en la llengua de Cervantes).

Aprofito per fer una crida a totes les companyes i companys que puguin llegir això per a que demanin d’incloure l’adhesió a aquest comunicat en l’ordre del dia de les assemblees d’afiliats/des de les seves seccions sindicals, i que sol•licitin que això es porti a les assemblees plenàries dels respectius sindicats. Una agressió com a aquesta al dret de les dones a decidir i a disposar sobre el seu propi cos no es pot deixar passar així com així.

El comunicat és aquest…

Comunicat de Dones Llibertàries de Catalunya davant la ponència antiavortista inclosa en el llibre de ponències del XVI congrés de la CGT que tindrà lloc a Màlaga del 4 al 6 de juny.

Dones Llibertàries, com a ens adherit a la CGT de Catalunya, davant la ponència presentada per al congrés confederal de Màlaga per n’Antonio Madueño Aranda, del sindicat d’Administracions Públiques de Màlaga titulada “Sobre l’avortament” (pàgina 153 del llibre de ponències), MANIFESTEM QUE:

1) És un fet MOLT GREU que, en el context actual de lluita que duem a terme moltes dones contra els sectors integristes antiavortistes i l’onada reaccionària que estem vivint, s’hagi pogut acollir en el nostre sindicat una ponència amb un contingut clarament integrista, masclista i patriarcal que es troba a l’altra banda de la barricada de la nostra lluita.

2) És un fet MOLT GREU que la comissió de preparació precongressual hagi acceptat aquesta ponència.

3) És un fet MOLT GREU que el nostre sindicat menyspreï l’experiència de lluita del moviment feminista i accepti aberracions ideològiques com la que ha presentant n’Antonio Madueño. És una mostra més de la manca de sensibilitat que té el nostre sindicat respecte el tema de la dona i reforça encara més si s’escau la ponència presentada per Dones Llibertàries de Catalunya sobre un canvi RADICAL en les actituds masclistes del nostre sindicat.

4) No n’hi ha prou amb el fet que aquesta ponència no sigui aprovada en el congrés, es tracta d’un tema més profund, estructural, del masclisme de la nostra organització i un menyspreu absolut a les dones del sindicat.

Davant d’això, SOL•LICITEM:

1) Com ara ja no és possible la retirada d’aquesta ponència, demanem almenys una resolució pública de la comissió de preparació del congrés sobre l’error d’haver admès aquesta ponència.

2) Que tots els sindicats prenguin acords explícits en el punt corresponent (punt 5 de l’ordre del dia) rebutjant el contingut de la ponència i la seva inclusió en el llibre de ponències del congrés.

3) L’expulsió de n’Antonio Madueño del sindicat.

Com a dones, entenem que si no plantem cara davant les humiliacions i menyspreus que patim en el nostre propi sindicat ningú no ho farà per nosaltres. És en la lluita i en allò concret on s’han de demostrar les nostres reivindicacions, no només en papers, escrits, acords i paraules.

L’admissió d’aquesta ponència en el congrés (al marge o no de què perdi la votació) significa una DERROTA i un pas enrera en la nostra lluita com a treballadores i com a dones i ens hauria de fer reflexionar sobre el paper que estem desenvolupant a la CGT així com en la ideologia de la pròpia organització.

Dones Llibertàries de Catalunya, associació adherida a la CGT de Catalunya
16 d’abril de 2009

***

Aclariments i ampliacions de Dones Llibertàries sobre el comunicat anterior

Davant la polèmica generada arran de la ponència presentada per n’Antonio Madueño d’AP de Màlaga, els correus posteriors, enviats al grup de DDLL i les reaccions següents, comentar algunes coses que han de ser aclarides.

1) Per tots el correus rebuts -i estem segures que mostren la posició majoritària a la CGT- estem tots (totes) d’acord en què la posició d’en A. Madueño està en contradicció amb les nostres reivindicacions històriques i actuals sobre l’alliberament de la dona. Mostra d’això són aportacions com la que la Secretària de la Dona del Comitè Confederal, la companya Empar, ha fet pel Quadern de Debats. El que no podem admetre és haver d’estar sempre justificant-nos. Ja hi ha en el nostre sindicat materials molt valuosos sobre l’avortament que han de ser recuperats i difosos. No és ni efectiu ni ens fa avançar com a organització estar constantment partint de zero. Ens demanem si en altres temes sindicals passa el mateix. Potser hem d’escriure periòdicament perquè la CGT està en contra de l’acomiadament lliure? Això fa palès, com ja assenyalàvem, que sobre el tema dels drets de la dona tot és permès.

2) Davant les objeccions “que no podem fiscalitzar” les ponències presentades pels congressos i després d’haver llegit atentament el “Dictamen sobre les ponències integrades de forma definitiva en el llibre de ponències del XVI Congrés Confederal”, emès el proppassat 16 de març per la comissió organitzadora del congrés, en el qual es justifica la no admissió de determinades ponències, seguim mantenint que és MOLT GREU que l’esmentada comissió hagi publicat la ponència en qüestió.

Segons l’esmentat dictamen totes les ponències s’han analitzat sota diversos punts d’adequació a l’Ordre del Dia acordat pel Comitè Confederal. El susdit dictamen reconeixia que algunes ponències no havien estat acceptades ateses les divergències entre allò que es va difondre com a aspectes a tractar en el Congrés i allò que es manifestava en aquestes ponències; desajustos en el contingut encara que la introducció dugués un títol similar; altres havien estat descartades perquè el seu contingut era clarament diferent de les propostes dels punts de l’Ordre del Dia.

Després de llegir a consciència l’ordre del dia del Congrés, entenem que la ponència d’en A. Madueño s’hauria ubicat presumptament en el punt 5: “Propostes de CGT per a construir un model social alternatiu llibertari” i més específicament en el subpunt 5.1. “Defensa de llibertats”.

Davant d’això, la nostra pregunta és: Potser la comissió organitzadora ha considerat que la ponència d’en A. Madueño era una “proposta per a construir un model social llibertari”? Estava considerant la comissió organitzadora que l’esmentada ponència tractava concretament sobre la “defensa de la llibertat del fetus” i, per tant, podria encaixar en el punt 5.1.?

Per tant, mantenim l’exigència de rectificació de l’error de la Comissió precongressual d’admetre la ponència en qüestió i, en conseqüència, reiterem la petició de la seva exclusió per a ser presentada al Congrés, tot i que aquestes alçades ja només ens queda demanar als sindicats de la CGT que expressin de forma explícita el seu desacord amb l’esmentada ponència.

3) Per descomptat que és molt greu que s’hagi deixat passar aquesta ponència i no es reconegui, com a mínim, l’error d’haver-la publicat. S’hauria acceptat en aquest punt una ponència sobre l’acomiadament sense indemnització per la llibertat dels empresaris? És clar que no, i això no és més que una mostra del pasotisme i el menyspreu envers la defensa de les llibertats de la dona.

4) És molt greu, com també assenyalàvem, que s’hagi difós en el sindicat aquest material per a la seva lectura per part de tots els afiliats (afiliades). I podria ser més greu encara que, en un context de reacció i d’integrisme respecte a aquest tema com és l’actual, el nostre sindicat difongués una posició històrica de la dreta contra l’alliberament de la dona i actués així com a altaveu de la Conferència Episcopal.

5) Cap posició d’extrema dreta no pot tenir lloc en el nostre sindicat sota un criteri de presumptes “mètodes democràtics” o de “procediment estatutari”. Companys (companyes), si trobéssim una ponència en la qual es justifiqués que caldria matar tots els catalans i bascos, o sobre l’anul•lació de la llei del divorci, o sobre la demostració científica que la dona és inferior a l’home, sostindríem també que hem de respectar els procediments democràtics?

No podem deixar que les nostres accions les determinin els procediments “democràtics” en detriment dels continguts. On estem, en el marc de la democràcia burgesa, en la qual la suposada democràcia interna talla les ales a les lluites, o estem per una democràcia obrera en la qual aquesta es posi al servei de les lluites? La democràcia obrera és ben clar que ha d’estar al servei de les lluites i de la revolució i no pot ser d’una altra manera. La democràcia burgesa deixa parlar els feixistes, la democràcia obrera els combat (al carrer o al si de les pròpies organitzacions).

La democràcia entesa en forma de democràcia burgesa -o posicions democratistes al marge dels continguts- mostra una manca total d’esperit combatiu. Les neutralitats i manca de determinació davant temes de llibertats bàsiques no fan més que mostrar una manca d’instint de classe i de lluita.

6) Mantenim les posicions sobre l’expulsió d’en A. Madueño i això sobretot volem explicar-ho molt bé. Entenem que un sindicat com el nostre ha d’admetre a qualsevol treballador dins d’una posició de classe sense entrar ni molt menys en la seva llibertat de pensament o de sentiments. Però no estem parlant d’opinions o de creences personals, sinó de què una persona del nostre sindicat està fent CAMPANYA PÚBLICA de les posicions de l’Església. Aquesta és, per a nosaltres, la diferència. En cap moment estem qüestionant la persona d’en A. Madueño i aquesta no és la qüestió. Allò que estem qüestionant, i vet aquí l’exigència d’expulsió, és la seva militància PÚBLICA en posicions d’extrema dreta. En A. Madueño està reivindicant PÚBLICAMENT i, per tant, POLÍTICAMENT, posicions que estan en contra d’una posició històrica de la CLASSE OBRERA. Està parlant a companyes i companys de la nostra organització, a treballadores i treballadors, utilitzant el sindicat per a difondre posicions polítiques que, enlloc de DEFENSAR ELS DRETS DELS TREBALLADORS (TREBALLADORES) o “crear models socials alternatius” REPRIMEIXEN i suposen un pas enrera en el nostre alliberament com a treballadors i, en aquest cas, i especialment, com a treballadores.

Insistim: no es tracta pas d’IDEES, ni de puresa o pedigrí “anarcosindicalista” (ja s’ho farà cadascú o cadascuna amb les seves “creences”, només faltaria que reivindiquéssim ara el pensament únic!), ans de MILITÀNCIA PÚBLICA en unes idees històricament de la dreta.

7) No es tracta d’una qüestió d’opinions (“jo estic a favor de l’avortament” o “jo hi estic en contra”), no és un tema de llibertat de pensament (aquell qui creu contra aquell qui no creu) sinó que es tracta d’una BATALLA, d’una lluita: Davant la clínica en la qual ens manifestem les DDLL de Barcelona el 25 de cada mes no hi ha opinions sinó bàndols i els mossos d’esquadra contenint-nos.

En definitiva, companys (companyes), ens agradaria que les nostres posicions s’entenguessin des de la convicció d’avançar col•lectivament en el nostre sindicat.

Esperem haver aclarit un xic més la nostra posició.

I insistim: no serveix de res escriure milers i milers d’articles o dossiers si després en allò concret ens quedem callats o de braços creuats. Estem disposades a combatre de debò o a que ens silenciïn de nou “democràticament”?

Dones Llibertàries de Catalunya
4 de maig de 2009

Primer de maig a Vilanova

Repressió sindical a BROSE

Des de la llista de distribució de la Secretaria de Comunicació de la CGT de Catalunya m’ha arribat la següent convocatòria:

Convoquem concentració el dijous 2 d’abril contra la repressió sindical a l’empresa BROSE de Santa Margarida i els Monjos

13 acomiadaments i persecució contra la CGT.

A TOTS ELS ENS DE LA CGT DE CATALUNYA

PETICIÓ DE SOLIDARITAT – SUPORT MUTU

El passat 19 de març, l’empresa BROSE, situada a Santa Margarida i els Monjos, va acomiadar a 13 persones, de manera individual, al·legant causes “objectives” de tipus organitzatiu i productiu i com solució per a la viabilitat del futur de l’empresa.

Els arguments amb els quals informen a cada treballador del seu acomiadament no responen per res a la veritat. La CGT plantegem al Comitè en el seu conjunt que aquesta actuació unilateral de l’empresa mereixia una resposta sindical i jurídica de tots els sindicats. Només algun delegat d’altre sindicat, va coincidir amb la CGT. La resta van manifestar que no veien possible realitzar accions contra aquests acomiadaments.

Fa molt poc la majoria del Comitè va signar una congelació salarial justificant-la en la vinguda de peces del successor del Focus i com garantia del manteniment dels llocs de treball de tota la plantilla. Com en altres empreses, es demostra que era tot mentida. Però aquests acomiadaments responen a altres objectius molt diferents:

• No és casualitat que entre les persones afectades pels acomiadaments es trobin sobretot qui han plantat cara als plans de l’empresa en els últims temps. Especialment dos de les cinc companyes que componen la recentment constituïda Secció Sindical de la CGT.

• A les companyes delegades (Comitè i LOLS) no les han tocat, però a la cinquena companya li han amenaçat amb represàlies si no abandona la CGT.

Per això, anem a realitzar totes les gestions sindicals i jurídiques, així com les mobilitzacions necessàries davant l’empresa, amb l’objectiu d’impedir acomiadaments i de parar l’estratègia d’agressió contra el conjunt de la plantilla.

Fem una crida a tots els delegats/as i militants a assistir a una concentració-manifestació el dijous 2 d’abril, de 11,30 h. a 14,30 h. en la porta de la fàbrica; Pol. Industrial Casa Nova C/Illes Balears 2-6 de Sta. Margarida i els Monjos, Barcelona (s’adjunta mapa i telèfons de contacte en el document adjunt)

CONTRA LA REPRESSIÓ SINDICAL CONTRA LA CGT

NO ALS ACOMIADAMENTS A BROSE

Federació Comarcal Garraf-Alt Penedès CGT

Mahle en lluita

Les companyes i companys de Mahle Vilanova continuen la seva lluita en contra de l’Expedient de regulació de l’empresa. Reprodueixo la notícia del web de CGT Catalunya:

Continua la vaga indefinida i les mobilitzacions dels treballadors de Mahle (Vilanova i la Geltrú)

Els treballadors de Mahle (Vilanova i la Geltrú) continuen amb la vaga indefinida iniciada el dilluns 16 de març per protestar contra l’expedient de regulació que vol aplicar la direcció de la planta de Vilanova i la Geltrú. Divendres dia 13 s’havia acabat el termini de negociacions entre el comitè i la direcció de la fàbrica sense acord ja que les peticions d’ambdues parts són molt distants.

Durant la setmana passada, els treballadors de Mahle ja van començar a aturar la producció com a mesura de protesta per l’evolució de les negociacions de l’expedient de regulació. Critiquen l’immobilisme de la direcció en les negociacions que havien d’acabar amb l’acomiadament de 140 persones, xifra de la que s’han de restar els 35 treballadors més grans de 57 anys que seran prejubilats obligatòriament. I és que el comitè vol que els acomiadaments siguin voluntaris a través d’incentius econòmics i prejubilacions, però la direcció proposa unes quantitats econòmiques que ells consideren ridícules.

A les portes de la fàbrica, continuen, des del dia 12, els empleats i les seves famílies, que compleixen els torns de 24 hores per impedir el pas de camions, que ja no arriben, i de directius.

El comitè d’empresa de Mahle va arribar a un principi d’acord del dilluns dia 16 amb la direcció de la fàbrica per la jubilació anticipada de 35 treballadors més grans de 57 anys i per l’expedient de regulació temporal que es preveu que afecti unes 380 persones durant un màxim de 120 dies al llarg del 2009. Els representants dels treballadors van signar l’acord a les quatre de la matinada passada, després d’una llarga reunió convocada per la Inspecció de Treball. Amb els resultats de les votacions que es van fer en l’assemblea de treballadors del dia 16 –que van donar un sí a les condicions de les prejubilacions i l’ERO temporal i un no a la rescissió de contractes–, els negociadors del comitè van tancar els primers acords del conflicte laboral. Així, en breu seran jubilats de la fàbrica 35 empleats més grans de 57 anys, que mitjançant la signatura d’un conveni especial amb la Seguretat Social cobraran el 70% del seu salari amb un topall de 85.000 euros pel que fa a la indemnització. A més, l’empresa deixa la porta oberta a la resta de treballadors més grans de 55 anys perquè es puguin acollir a aquestes condicions fins al 31 de desembre del 2011.

Uns 500 treballadors de Mahle tallen la C-31 com a protesta per l’ERO

La mobilització es va acordar de manera espontània la tarda del dimecres dia 18 i va col·lapsar el trànsit local. Uns 500 treballadors de Mahle van tallar la carretera C-31, a l’altura de Vilanova i la Geltrú, com a protesta per l’expedient de regulació que manté l’empresa i que proposa acomiadar 140 persones. La plantilla va decidir de manera espontània mobilitzar-se contra l’immobilisme de l’empresa en unes negociacions que ja han esgotat el temps legal de consulta. El punt de discrepància entre les dues parts continuen sent les indemnitzacions per les rescissions de contracte, una oferta que consideren insuficient. La mobilització va col·lapsar el trànsit de la variant i l’interior de la ciutat.

La reunió que van mantenir dimarts 17 a la tarda el comitè amb la inspectora de Treball va servir perquè els representants dels treballadors presentessin el seu contrainforme, que proposa a l’empresa que incrementi les indemnitzacions per les rescissions de contracte de manera que enviant tota la plantilla a l’atur amb un ERO temporal es puguin garantir una part de les baixes que demanen. Mahle va amenaçar amb que si no s’accepten les 140 baixes que estableixen, no descarten que durant aquest any s’hagin de proposar noves mesures laborals per garantir la viabilitat de la fàbrica.

Malgrat això, des del comitè s’assegura que l’empresa no funcionarà bé si no fa el que demana el comitè, que és que es reguli tota la plantilla amb un ERO temporal i es puguin incentivar les baixes perquè durant aquest any marxin aquells treballadors que ho vulguin. Pel comitè, «Mahle no és un taller petit, és una multinacional que es pot permetre perfectament oferir alguna cosa més als seus treballadors», en relació amb les indemnitzacions que l’empresa ofereix per les rescissions, que es mantenen en 33 dies per any treballat, amb un topall de 35.000 euros.

Els treballadors es queixen de l’immobilisme de l’empresa, que fa molts dies que no varia l’oferta per les rescissions. Per això, els ànims en les assemblees cada cop estan més escalfats, malgrat el cansament d’una vaga indefinida que els porta a fer torns de 24 hores a les portes de la fàbrica per impedir el pas de camions i directius a les instal·lacions. Precisament, així es va decidir el tall de la carretera C-31, a l’altura de la carretera de l’Arboç. Uns 500 treballadors es van desplaçar fins a la variant a peu i van tallar la carretera com a mesura de pressió a l’empresa i per implicar l’opinió pública en el seu conflicte laboral.

No ha estat l’única mobilització de la setmana, accions que es decideixen en les assemblees diàries. El divendres dia 20 els treballadors han tornat a protagonitzar un tall a la C-31. El dissabte hi ha previstes un seguit d’activitats a les portes de l’empresa, entre elles les actuacions musicals de diversos grups solidaris amb la lluita. En l’assemblea de dilluns dia 23 es parlarà de com continuar amb la lluita.

Mentre els treballadors volen incrementar la pressió sobre la direcció de Mahle al carrer, continuen a l’espera de la resposta de la Inspecció de Treball, que en un màxim de dues setmanes es pronunciarà sobre el conflicte laboral. Segons el comitè de Mahle la inspectora els ha manifestat que amb les xifres que ha presentat l’empresa, el dictament que emeti Treball serà proposar un nombre d’acomiadaments, encara que la quantitat serà menor que la de l’ERO que ha presentat Mahle i proposa la rescissió de 140 contracte, prejubilacions incloses.

L’original, clicant aquí.

Pirelli

Sembla que els patrons i els seus vasalls viuen tan segurs del funcionament implacable dels mecanismes coercitius i consensuals que garanteixen la pervivència de la seva dictadura classista, que ni tan sols en els moments actuals, amb una crisi econòmica de proporcions sistèmiques, que està fent trontollar tot el circuit de circulació del capital i de la producció-distribució de mercaderies, semblen sentir la necessitat de considerar-nos a nosaltres, els seus enemics de classe, com a persones humanes, subjectes de drets i mereixedors de dignitat…

Suposo que aquesta setmana qui més qui menys haurà llegit/vist/sentit o viscut directament o indirecta els acomiadaments a la Pirelli de Manresa i la forma com s’ha procedit a executar-los. Per qui no sàpiga de què nassos estic parlant en faig un resum: L’empresa multinacional Pirelli i les organitzacions quinta-columnistes UGT i CCOO van pactar un Expedient de Regulació d’Ocupació (la formula administrativa pels acomiadaments massius) a la seva planta de Manresa, després d’un període de negociació, en virtut del qual s’acordava fotre fora una porció no gens menyspreable de la plantilla. L’ERO va ser aprovat pel Departament de Treball de la Generalitat. Abans d’ahir, els treballadors i treballadores que es dirigien al seu lloc de treball es trobaren amb els torns d’accés a la fàbrica barrats, tots excepte un, i amb la presència d’una quinzena de segurates de diferents empreses, que els feien passar en filera, un a un, per l’únic torn obert, i els exigien l’exhibició del DNI per a permetre’ls accedir al centre de treball. Salvant les distàncies, hom s’imagina una escena com la que viuen diàriament molts palestins de Cisjordània que treballen a Israel, a l’altra banda de la línia verda, que han de fer cua cada dia per passar per un check-point controlat pels soldats del Tsahal… Els segurates disposaven d’un llistat amb el nom i el número del DNI de les persones acomiadades, a les quals, en identificar-se, els lliuraven la carta d’acomiadament, tot negant-los l’accés a la fàbrica. Així, d’un dia per l’altre, sense cap comunicació prèvia, i essent humiliats i tractats com a gossos, moltes treballadores i treballadors prenien coneixement que els havien posat “de patitas en la calle”. Entre aquests/es, hi havia gent que havia estat treballant a Pirelli 20 o 30 anys, i que eren alhora fills de treballadors de l’empresa… Tota una vida essent carn d’explotació en aquella fàbrica, per a rebre aquesta recompensa per tots els serveis prestats, per a ser llançats d’aquesta manera a la brossa com un kleenex o com una llimona acabada d’esprémer… O, per dir-ho més clar, com si fossin una merda de la qual hom es pot desfer simplement tirant de la cadena.

Si ens quedés un mica de dignitat com a persones i com a classe, un acte com aquest ens hauria de fer alçar-nos solidàriament a tots com un sol home i sortir al carrer en peu de guerra per a escopir a la cara d’aquesta gent que ens humilia, ens insulta i ens agredeix, per fer-los saber que nosaltres, aquelles i aquells que per a subsistir no disposem de res més que de la nostra força de treball, no som pas un ramat d’ovelles dòcils que ens deixem trepitjar de qualsevol manera… I ja que parlem d’indignitat, comentari a banda mereix el paper de CCOO i UGT en tota aquesta història, com en moltes altres, amb les quals es podrien omplir diversos volums ben gruixuts. És hora de dir les coses pel seu nom. Aquestes dues organitzacions no són sindicats de treballadors sinó organitzacions burocràtiques i clientel·lars de gestió de la pau social, que no dubten en vendre la seva gent quan els interessa. No formen part del moviment obrer, ans en són una excrescència. Són a la classe treballadora el mateix que els col·laboracionistes eren a la França ocupada pels nazis durant la segona guerra mundial. No formen part de la solució, sinó del problema.

Ja és hora de plantar-se, alçar el puny i aixecar el cap…

Cristalera

Reprodueixo el comunicat que han fet públic els companys i companyes de la Federació Comarcal de CGT sobre l’ERO temporal que vol presentar la Cristalera de l’Arboç. Diu així:

Saint-Gobain Cristalería Española S.A. de l’Arboç presentarà un ERO temporal que afectarà 300 treballadors

Les empreses del sector de l’Automòbil, lluny de voler resoldre la situació de crisi actual, a la qual han contribuït any rere any creant les dobles escales salarials entre els treballadors de les seves plantilles i precarietat en les contractacions, al que cal sumar les deslocalitzacions dels seus sistemes productius amb les noves plantes creades en els països emergents… amb el que això comporta: que els treballadors tinguin menys ingressos, que en elles hi hagi menys personal treballant, etc..

Actualment ens trobem en una situació en la qual amb la quantitat de treballadors que aquestes empreses empren tenen força per a fer xantatge als diferents Governs, reclamant ajudes com ha fet la Banca i ara altres sectors. Aprofitaran aquest “poder” per a posar el caço allà on puguin, i això sí, ajudant-se unes a les altres com estem veient i amb la complicitat de Governs i Sindicats Majoritaris (UGT/CCOO), malgrat que manifesten la seva oposició als ERO, d’aquesta forma el que faran és treure el màxim partit possible a aquesta “crisi” per a sortir enfortides d’ella, reestructurant plantilles, eliminant llocs de treball, deslocalizant els sistemes productius als països emergents, i com no, augmentant la maleïda productivitat, que a la fi i al cap no deixa de ser una sobreexplotació del treball, produint el màxim possible amb el nombre menor de treballadors.

Doncs tot això arriba al centre de Saint-Gobain Cristalería Española S.A. de l’Arboç del Penedès, exactament en el Departament dedicat a l’elaboració de vidre per a l’automòbil SEKURIT, on la Direcció en una de les seves principals argumentacions sobre la presentació d’aquest ERO és que “han estat pagant religiosament impostos tots aquests anys, i ja és hora de cobrar de l’Administració, ara que podem”, si no hi ha ERO no hi ha pasta. (Paraules textuals del Director del Centre)

En el passat mes de Novembre el Comitè d’Empresa, davant els continus comentaris de la baixada de la demanda per part de la l’empresa, borsa d’hores i un possible ERO, s’insta a la Direcció de Sekurit Saint-Gobain a baixar la modalitat de Calendari a 4 o 3 Torns, aquesta va fer cas omís i no va cessar en l’excés de producció durant l’últim trimestre de l’any encara i sabent les circumstàncies del mercat, que malgrat parar instal·lacions durant aquest període els treballadors de Torn Total havíem d’assistir a desenvolupar diferents tasques, mantenint la modalitat de calendari 4.5 Torns amb la finalitat de seguir creant Estoc per a justificar l’ERO davant l’Administració.

La irresponsabilitat de la Direcció de l’empresa en aquest sentit ens porta ara a un ERO temporal que afectarà uns 300 Treballadors, 34 dies des del Febrer fins al 30 de Juny, que ells atribueixen a la baixada de demanda quan durant la negociació dels Calendaris 2009 argumentaven que no es podia contemplar un altre calendari que no fós el de 4.5 T, ja que tenia una demanda assegurada fins al mes d’Abril tremenda (pura retòrica amb l’únic objectiu d’anar esmolant les dents per a implantar un ERO a Sekurit).

Per això considerem que els treballadors no hem de pagar la irresponsabilitat de la Direcció de Sekurit Saint-Gobain, l’únic objectiu de la qual és presentar un ERO amb la finalitat de pal·liar econòmicament la seva negligència, que des de fa temps veníem advertint, pel que exigim des de la Federació Comarcal del Baix Penedès de CGT a la Conselleria de Treball que obligui a aquesta empresa a gestionar amb responsabilitat els recursos econòmics, organitzatius i humans, ja que fins a ara considerem que no ho ha fet.

Molt ens temem des d’aquesta Federació que aquesta maniobra es deu un ajustament de plantilla, ja que la Direcció no ha considerat les clàusules de garanties proposades per la Secció Sindical de CGT de cara a protegir la totalitat de les prestacions per atur de tota plantilla en un futur.

Federació Comarcal Baix Penedès de la CGT

L’original el podeu trobar clicant aquí.

Sobre comitès i assemblees

On s’han d’acabar decidint sempre els debats teòrico-doctrinals? Doncs, està clar, en la pràctica concreta de les lluites. Com a mostra, això… (del blog de la Secció sindical de la CGT a Nissan, la traducció de l’original castellà és meva):

“El proper dilluns 24 de novembre a les 18:00 hores tindrà lloc una assemblea general de Treballadors/es de NISSAN. El lloc de l’esmentada assemblea serà el complex esportiu SAGNIER, C. Frederica Montseny, 2-8 del Prat de Llobregat.

Des de la CGT, volem remarcar el que significa i la importància que ha de tenir l’assemblea:

Estem acostumats a assistir a assemblees merament informatives, en la qual el treballador/a únicament rep informació sense contribuir en les decisions.

Les assemblees han de ser les reunions en les quals tots/es els afectats per un determinat assumpte poden donar la seva opinió i decidir sobre el tema directament. A l’assemblea acostuma a preferir-se la decisió per consens per a arribar a acords mínims acceptables per a tots els implicats i reservar-se les votacions per als casos en els quals no hi ha acord possible. L’assemblea és la que aprova els continguts d’aquests acords.

L’assemblea general ha de ser participativa i decisòria.

En aquesta assemblea els treballadors/es heu d’intervenir-hi. Heu de fer propostes, del tipus que siguin, mobilitzacions, idees, etc…

El Comitè d’Empresa (el convocant de l’assemblea), ha de ser la “veu” dels treballadors/es, però no hem d’oblidar que, precisament, com a Representants dels Treballadors, hem de treballar per allò que decidim entre tots/es, hem de recollir propostes i acatar les resolucions que es prenguin a l’assemblea.

Les assemblees dels treballadors/es han de dotar-se de contingut, i donar-li el significat que l’hi correspon. Per això l’assemblea, a més de ser la que aprovi les propostes, ha de ser la que ratifiqui les decisions. Qualsevol acord a que s’arribi per part del Comitè d’Empresa, ha de ser ratificat per l’assemblea general dels treballadors, acords que hauran de recollir-se per escrit i traslladar-los al conjunt de la plantilla.

És per això que us demanem la major assistència i participació possible. El dilluns us esperem a tots/es per a decidir el futur dels treballadors/es de NISSAN

SI NINGÚ NO TREBALLA PER TU, QUE NINGÚ NO DECIDEIXI PER TU”

Això és, exactament, “buidar de contingut els comitès i donar la veu i la decisió a les assemblees de treballadors/es”. Us sona, oi?